11 d'octubre de 2023
La recuperació de recursos propis i la regeneració de l’aigua, claus per afrontar l’emergència climàtica
La disponibilitat d’aigua dolça és un dels majors desafiaments que té la societat. El canvi climàtic està accentuant els episodis de sequera i el dèficit hídric a Catalunya. Cal prendre consciència d’aquesta nova realitat, i apostar per solucions viables i sostenibles, que donin resiliència als municipis i que permetin el progrés social i econòmic.
L’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona (Ematsa) treballa amb la premissa que l’aigua és un recurs preuat i escàs i que cal fer la millor gestió per assegurar-ne la preservació. Per això, compta amb el VIA2030, un full de ruta que assenyala el camí a seguir per prestar un servei essencial, eficaç i eficient a la vegada que té cura de l’entorn. En aquest sentit, Ematsa està desplegant diverses accions per avançar en la resiliència del cicle urbà de l’aigua, impulsant actuacions encaminades a garantir el servei davant situacions de sequera perllongada o pluges torrencials, episodis que seran recurrents en el futur.
Resiliència hídrica
Ematsa s’abasteix majoritàriament de l’aigua provinent del riu Ebre a través del Consorci d’Aigües de Tarragona, mentre que prop d’un 12% de l’aigua consumida prové de fonts pròpies. En els darrers anys, s’han iniciat diversos projectes per recuperar recursos hídrics propis amb l’objectiu d’incrementar aquest percentatge fins al 25%. D’aquesta manera, es pot comptar amb aigua provinent de mines i pous propis per millorar la resiliència hídrica i que assegurin l’abastament en cas d’incidències en el subministrament principal.
Així, al sistema de bombament Renau, s’ha recuperat una captació i se n’ha construït una de nova. Igualment, s’ha iniciat l’actualització tecnològica de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Sant Salvador, juntament amb la seva estació de bombament. En el mateix punt, s’està recuperant una captació amb caràcter de recurs d’emergència.
A més, properament es construirà una nova planta potabilitzadora a Bonavista, per tractar l’aigua dels pous de la Boella i Soler-Bas i que aquesta es destini a l’abastament de la ciutat.
Resiliència operativa
Per a dur-ho a terme, impulsa, per una banda, iniciatives de planificació i modelització de les xarxes d’aigua, tant d’abastament com de sanejament i, d’altra banda, la instal·lació de sensors i sistemes d’anàlisi en continu pel control de la qualitat i disponibilitat de l’aigua en les captacions i les xarxes de distribució i sanejament. A més, està desenvolupant una eina de gestió de dades, aplicant tècniques d’intel·ligència artificial, per tal de detectar de forma immediata comportaments irregulars de la xarxa deguts, per exemple a fuites o a fraus.
Aquestes accions avançaran conjuntament amb les campanyes de renovació de xarxa que es duen a terme de manera constant cada any, per tal de mantenir i incrementar el rendiment hidràulic que, el dia d’avui, se situa en el 85%, deu punts per sobre de la mitjana de Catalunya.
Altres iniciatives destinades a millorar la resiliència operativa és la interconnexió de xarxes que permet una distribució integral l’abastament. Així, entre altres es treballa per connectar la zona de Tarragona Centre amb Llevant i el polígon Riuclar amb Bonavista. També en la instal·lació d’una canonada de transport que uneixi els dipòsits generals de Sant Pere i Sant Pau amb la planta potabilitzadora de Sant Salvador.
Sistemes urbans de drenatge sostenibles
Les pluges cada cop menys freqüents però a la vegada més torrencials plantegen un nou repte, com canalitzar aquest aigua per evitar danys i que resulti profitosa. En aquest sentit, per a la companyia d’aigües l’objectiu és augmentar la capacitat de drenatge dels sistemes de sanejament. Això passa per l’ampliació de la capacitat de sobreeiximent del sistema, la sensorització i modelització matemàtica de la xarxa de clavegueram, la interconnexió de xarxes i l’increment de la capacitat de bombament, entre d’altres. A més, les aigües pluvials esdevenen un important recurs en un context d’escassetat hídrica. En aquest sentit, un repte important per avançar en la resiliència urbana seria la construcció de dipòsits i parcs inundables per a la retenció d’aigües pluvials i posterior reaprofitament. Igualment caldrà impulsar el desplegament de superfícies drenants que permetin reduir l’escorrentia superficial i, per tant, les inundacions.
Control de qualitat
La crisi sanitària provocada per la Covid19 va obrir un nou camp de treball, el control analític de les aigües residuals com a indicador epidemiològic. Aquest control ha permès obtenir dades de salut pública de manera anònima, econòmica i anticipant-se a les dades clíniques. En aquest sentit, Ematsa ja està treballant en aquest nou camp i, d’aquesta manera, s’avança als futurs nous requeriments europeus en matèria de control d’aigües residuals.
L’estació depuradora de Tarragona-Altafulla disposarà d’un nou tractament per a regenerar l’aigua residual
L’aigua dolça és un recurs escàs i en l’actual situació d’emergència climàtica esdevé una prioritat cercar noves fonts alternatives. Per aquest motiu, cal impulsar l’aigua regenerada per tal de donar-li una nova vida a l’aigua. L’aigua regenerada és aigua residual depurada que rep un tractament addicional. Una font d’aigua constant i fiable que permet que els recursos d’aigua dolça es destinin a la població i les seves necessitats d’aigua potable. Així mateix, permet la gestió avançada dels aqüífers millorant la qualitat i la quantitat de l’aigua mitjançant la recàrrega activa.
Pel període 2022-2027, l’Agència Catalana de l’Aigua ha projectat noves ERA a diverses depuradores catalanes, entre les quals es troba la de Tarragona-Altafulla. La planta tindrà una capacitat de regenerar 1,5 hm3, és a dir, el 100% de l’aigua tractada a la planta depuradora. La construcció està prevista que tingui un cost de prop de 2M€ que executarà l’Ajuntament de Tarragona amb el finançament de l’ACA.