Biodiversitat de l'EDAR de Tarragona

Treballem per recuperar i preservar la biodiversitat en el nostre entorn

La naturalització dels espais oberts de les nostres instal·lacions és un dels nostres compromisos per recuperar i preservar la biodiversitat del nostre entorn.

A les Estacions de depuració d’aigües residuals (EDAR) s’han impulsat diverses iniciatives encaminades a vetllar per la flora i la fauna autòctones i habilitar espais on es generin hàbitats sostenibles per aquestes espècies.

També som part del projecte BiObserva, un programa de voluntariat ambiental impulsat per Agbar. En el marc d’aquest projecte, el personal de les EDAR realitzen un seguiment de les aus a les instal·lacions.

Llegir més

Plantes aromàtiques

Les plantes aromàtiques són aquelles que presenten un contingut elevat de substàncies o principis actius que són utilitzats amb finalitats terapèutiques, aromàtiques o gastronòmiques, entre d’altres. El tret principal d’aquestes plantes és la seva forta i característica olor.

La majoria de les plantes aromàtiques es poden trobar amb facilitat a la natura.

Les aquí presents són espècies autòctones silvestres molt freqüents en les brolles i els matollar mediterranis.

A Catalunya, les plantes aromàtiques i medicinals tenen una llarga tradició en les diferents aplicacions. En el passat, aquestes plantes es recol·lectaven directament del medi natural. Actualment, existeixen cultius agrícoles amb finalitat diverses.

Alguns dels usos finals són: infusions, condiments culinaris, olis medicinals, sals aromàtiques, tints naturals, sabons, pasta de dents, espelmes, etc.

Salvia (Salvia officinalis)

Romaní (Salvia rosmarinus)

Farigola (Thymus vulgaris)

Espígol retallat (Lavandula dentata)

Espernallac (Santolina chamaecyparissus)

Plantes de cultiu

A l’espai hi troben algunes espècies molt utilitzades en agricultura al Camp de Tarragona i també arreu de Catalunya, com per exemple l’olivera o el noguer comú.

Olivera (Olea europaea)

Llimoner (Citrus limonum)

Noguer comú (Juglans regla)

Plantes forestals

A l’EDAR de Tarragona també hi tenim algunes plantes forestals, és a dir, espècies que podem trobar en els diferents boscos mediterranis.

Una espècie interessant és el margalló, l’anomenada “palmera nana”. Es tracta de l’única palmera autòctona d’Europa, pot assolir fins als cinc metres d’alçada i la trobem a les màquies i matollars litorals i prelitorals.

Margalló (Chamaerops humilis)

Llentiscle (Pistacia lentiscus)

Pi pinyer (Pinus pinea)

Tamariu (Tamarix sp.)

Hotel d'insectes

Integrat en el jardí d’aromàtiques hi trobem l’hotel d’insectes. Aquesta construcció està formada per diversos compartiments que serveixen de refugi i lloc d’hibernació per a moltes espècies d’insectes i aràcnids. Es tracta d’una mesura molt pràctica per ajudar a la conservació d’algunes espècies d’insectes com ara les abelles i les vespes solitàries, les quals utilitzen els forats de l’estructura per construir les cel·les on hi dipositen les seves larves.

Aquestes espècies es troben cada vegada més amenaçades a causa de la falta de fusta morta on poder crear les seves petites galeries. És molt important poder ajudar a la conservació d’aquestes espècies i poder fomentar la seva biodiversitat, ja que els pol·linitzadors són indispensables per la vida a la Terra tal i com la coneixem.

Biotronc

També com a refugi d’insectes, aràcnids i com a amagatall per dragons i sargantanes tenim el biotronc. La fusta morta acaba esdevenint un microhàbitat molt interessant per a moltes espècies de fauna.

Aus marines

Les aus marines són aquelles que estan adaptades al medi marí, on hi passen la major part de la seva vida. Aquests ocells tenen una dieta basada principalment en animals aquàtics i sovint presenten algunes adaptacions al busseig com ara les plomes hidròfobes o la capacitat de natació i d’apnea.

La contaminació, la pesca accidental, o la construcció d’infraestructures al litoral són algunes de les causes per les quals aquest grup d’aus és el més amenaçat del planeta. Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), el 28% de les espècies d’aus marines es troben amenaçades.

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)

Gavià argentat (Larus michahellis)

Gavina corsa (Larus audouinii)

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)

Aus urbanes i forestals

Dins del grup d’aus urbanes i forestals que podem observar a l’EDAR de Tarragona trobem algunes de les espècies d’ocells més fàcils d’observar per l’ésser humà. Això passa perquè són espècies molt comunes que freqüenten espais urbans i que fins tot algunes han après a conviure amb les persones.

Aligot (Buteo buteo)

Cuereta blanca (Motacilla blanca)

Mallerenga carbonera (Parus major)

Puput (Upupa epops)

Tórtora turca (Streptopelia decaocto)

Tudó (Columba palumbus)

Aus de ribera

Les aus de ribera són aquelles que estan estretament lligades als cursos fluvials. Algunes famílies presenten adaptacions concretes als hàbitats de ribera. Per exemple, els ardeids com el bernat pescaire, el martinet blanc o l’esplugabous, tenen les potes i els becs allargats per poder caminar per zones del riu amb un baix nivell d’aigua i poder pescar les seves preses.

Martinet blanc (Egretta garzetta)

Bernat pescaire (Ardea cinerea)

Esplugabous (Bubulcus ibis)

Ànec collverd (Anas platyrhynchos)

Caixes niu

Les caixes niu són estructures artificials creades per humans amb la finalitat d’afavorir la cria d’ocells i ratpenats que fan niu a les cavitats dels arbres, les roques o similars.

Aquestes poden tenir diferents dissenys i mides segons a quina espècie van destinades. A l’EDAR de Tarragona tenim caixes niu de tres tipus, unes per passeriformes com el pardal (Passer domesticus), la mallerenga carbonera (Parus major) o la mallerenga blava (Cyanistes Caeruleus), una per puput (Upupa epops) clavada a terra i vàries de ratpenats repartides per les parets dels edificis.

Cal tenir present que la col·locació de caixes niu no és la solució definitiva per a protegir les diferents espècies que les ocupen, però sí que pot servir d’ajuda per a la seva supervivència.

Text: Associació Aurora – Salut Mental, Territori i Paisatge
Fotografies: Wikimedia Commons i PxHere

Caixa niu per puput

Caixa niu per ratpenat

Coneix-nos