L’aigua que distribueix EMATSA supera favorablement els criteris sanitaris establerts per les autoritats sanitàries competents com l’Organització Mundial de la Salut i la Unió Europea, segons allò establert en el Reial Decret 3/2023, de 10 de gener, pel qual s’estableixen els criteris tècnic-sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà y el seu control i subministrament.
.
L’Organització Mundial de la Salut i la Unió Europea consideren l’aigua potable com aquella que una persona pot beure tots els dies, durant tota la seva vida, sense risc per a la seva salut. Per això, l’aigua potable és el recurs més vigilat del món. Quan arriba a les llars és d’absoluta confiança, ja que ha superat rigorosament tots els controls que marquen les autoritats sanitàries.
Vols conèixer la composició de la teva aigua?
Es pot consultar en tot moment a partir de SINAC – Sistema d’Informació Nacional d’Aigües de Consum:
https://sinacv2.sanidad.gob.es/SinacV2/Index.do i els controls fets a les diverses zones d’abastament: https://www.ematsa.cat/controls_de_qualitat/
Sens dubte. L’aigua de l’aixeta és potable, és a dir, és aigua que poden ingerir les persones sense risc per a la salut.
Ús apropiat de l’aigua:
En relació al consum de l’aigua subministrada hi ha la possibilitat que algunes manipulacions inapropiades no intencionades per part de l’usuari puguin provocar un risc sanitari indesitjat, especialment quan el destí de l’aigua sigui per a ús alimentari o de boca. En aquest sentit assenyalem a continuació una relació de les principals incidències que es poden preveure:
- Que un usuari/consumidor disposi d’instal·lacions interiors de tractament i/o emmagatzematge sense que aquestes es trobin en condicions sanitàriament correctes, bé perquè no es realitzin les tasques de manteniment i neteja de la seva propietat o perquè es tracti d’instal·lacions o aparells no homologats o inadequats. Per exemple: dipòsits interiors, cisternes, aljubs, descalcificadores, equips de tractament per membranes, filtres de sorra o carbó actiu, etc.
- Que el material de les instal·lacions interiors pugui provocar una afectació a l’aigua subministrada, ja sigui perquè es produeixin concentracions de substàncies nocives o es modifiquin les característiques organolèptiques o de salubritat de l’aigua.
- Que un usuari/consumidor afegeixi, per a la desinfecció, lleixius o altres substàncies que no compleixin la legislació vigent per a aquests propòsits.
- Que un usuari/consumidor utilitzi immediatament l’aigua de consum després d’absentar-se per un període superior a cinc dies del domicili sense que s’hagi produït la necessària renovació de l’aigua continguda als circuits interiors de la instal·lació.
- Que un usuari/consumidor utilitzi dispositius domèstics (atuells, garrafes, ampolles, gerres, etc.) per a l’emmagatzemament i posterior consum de l’aigua sense les degudes precaucions higièniques o per un temps excessiu (no més de 48 hores).
Per fixar la qualitat que ha de tenir l’aigua de l’aixeta, la Unió Europea, seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut, determina els límits de presència de determinats components presents a l’aigua. Molts d’aquests no perjudiquen el cos humà -alguns, de fet, son beneficiosos- i altres, només ho fan si estan presents en grans quantitats.
Per definir els nivells de potabilitat, els investigadors prenen com a base el consum diari d’una persona al llarg de la seva vida -2 litres diaris durant 70 anys- amb uns marges de seguretat molt elevats.
- El Ministerio de Sanidad y Consumo, que és qui estableix la normativa nacional (basada en la legislació europea) per fixar les concentracions màximes de les substàncies presents en l’aigua.
- Les autoritats sanitàries de les comunitats autònomes, que vigilen la correcta desinfecció de l’aigua i realitzen anàlisis paral·leles a les establertes per les empreses gestores.
- EMATSA, que és la responsable de subministrar aigua de la qualitat definida en la legislació establerta, així com de realitzar tots els controls de qualitat fixats per la legislació i d’informar en cas de detectar qualsevol anomalia.
- Cada consumidor, que té la responsabilitat de tenir cura de l’aigua potable dins la seva propietat fent, per exemple, un correcte manteniment de la seva instal·lació interior.
EMATSA realitza anàlisis en continu per detectar la presència de microorganismes i productes químics indesitjables i per controlar altres característiques com l’olor, el color o el sabor.
També, realitzem en continu anàlisis del clor residual de l’aigua de consum en diferents punts de la xarxa de distribució, per garantir la presència d’una dosi mínima d’aquest desinfectant, com a garantia sanitària addicional.
EMATSA realitza més de dos mil controls anuals que signifiquen més de vint-i-dos mil determinacions analítiques. Això signifiquen sis controls diaris i quaranta-dos controls setmanals a tota l’aigua que distribueix a Tarragona, la Canonja i el Catllar, els Pallaresos. D’aquesta manera es garanteix que l’aigua de l’aixeta és absolutament apta pel consum humà.
L’aigua de l’aixeta és potable i compleix totes les normatives de qualitat establertes per la legislació. Per això, no és necessari adquirir cap dispositiu addicional per tractar aquesta aigua. Si que cal remarcar que, si no es trien adequadament aquests dispositius, no es controlen regularment i no se’n fa el manteniment recomanat, podrien aparèixer riscos per a la salut (contaminació per bacteris, desmineralització excessiva de l’aigua, concentracions elevades de sodi, etc.).
L’aigua de consum humà té en la seva composició sals i substàncies que li donen un sabor i una olor particular. Per tant, que l’aigua tingui un determinat gust i olor no ha de considerar-se com a indicador d’aigua no potable. De fet, la majoria dels components que fan que l’aigua tingui un aspecte, un sabor o una olor desagradable no són perjudicials per a la salut.
No obstant això, en el cas que, de sobte, l’aigua surti bruta, amb un sabor o una olor desagradable, et recomanem que et posis en contacte amb el nostre servei d’atenció permanent al client (900 203 329)