L’aigua que distribueix EMATSA supera favorablement els criteris sanitaris establerts per les autoritats sanitàries competents com l’Organització Mundial de la Salut i la Unió Europea, segons allò establert en el Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà.

El clor és el desinfectant d’aigua més utilitzat en el món, per la seva efectivitat i fiabilitat per eliminar tot tipus de microbis nocius que puguin contenir l’aigua, les canonades de subministrament o els dipòsits d’emmagatzematge. El clor que s’afegeix a l’aigua de consum humà és una dosi mínima de garantia sanitària, marcada per la legislació, no perjudicial per a la salut de les persones.

Perquè és el mètode que millor garanteix la desinfecció de l’aigua fins que aquesta arriba a les aixetes dels consumidors, impedint que proliferin els agents patògens als dipòsits d’emmagatzematge i les canonades de subministrament, i per la seva innocuïtat, més que provada, en les concentracions utilitzades. Per això, l’Organització Mundial de la Salut el recomana com el desinfectant més indicat per a l’aigua.

L’Organització Mundial de la Salut assenyala que, en les concentracions establertes per la legislació, el clor és totalment inofensiu per a la salut. Les concentracions màximes d’aquest component en l’aigua de l’aixeta establertes per aquesta organització garanteixen que no comporta cap risc per a la salut.

De fet, la cloració de l’aigua potable és un dels avenços més significatius en la protecció de la salut pública ja que, pel seu alt poder letal contra bacteris i altres microorganimes, ha contibuït a prevenir i eradicar moltes malalties de transmissió hídrica. La presència d’una dosi correcta de clor després del tractament de l’aigua no comporta cap risc per a la salut i confereix a l’aigua un efecte de protecció davant contaminacions, a més de ser un indicador de la seva correcta desinfecció.

Segons la normativa estatal vigent (Reial decret 140/2003) i la transposició de la Directiva europea 98/83/CE, la concentració de clor en l’aigua de consum humà no ha de superar 1 mg/l, si bé es tracta d’un paràmetre indicatiu. Encara que la legislació estatal no estableix cap valor mínim per al clor lliure, diferents comunitats autònomes l’han fixat, mitjançant els seus plans de vigilància, i en la majoria de casos, en un valor de 0,2 mg/l.

Tenint en compte que el clor desapareix en funció del temps de residència en l’aigua i de la temperatura, entre altres factors, el seu nivell es controla en tota la xarxa de distribució. D’aquesta manera, si durant el recorregut fins a les llars dels comsumidors, el nivell d’aquest component és inferior al límit indicatiu establert, des de la pròpia xarxa de distribució es dosifiquen quantitats de clor (reloracions) per garantir la qualitat sanitària de l’aigua.