L’aigua que distribueix EMATSA supera favorablement els criteris sanitaris establerts per les autoritats sanitàries competents com l’Organització Mundial de la Salut i la Unió Europea, segons allò establert en el Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà.

L’aigua dura és aquella que conté un alt nivell de minerals, en particular sals de calci i magnesi. Encara que altres minerals com l’estronci, el ferro i el manganès també contribueixen a l’enduriment de l’aigua, ho fan en menor grau ja que, generalment, estan dissolts en l’aigua en petites quantitats.

Les aigües dures no són perjudicials per a la salut, sinó ben al contrari: aporten un percentatge significatiu de la ingesta diària recomanada de calci i magnesi, i poden prevenir l’aparició de diferents patologies.

L’aigua adquireix el calci i el magnesi, que en determinen la duresa, en el seu contacte amb els diferents tipus de terrenys pels quals circula el riu o l’aqüífer d’on procedeix. Per tant, el grau de duresa de l’aigua depèn del caràcter geològic del sòl que recorre des del seu origen. Així, un sòl calcari genera majors continguts de calç que un sòl granític.

La duresa de l’aigua de l’aixeta no suposa cap perill per a la salut humana, sinó tot al contrari: el calci i el magnesi, que carateritzen la duresa de l’aigua, són essencials per a la salut. Vols saber-ne més?

La duresa de l’aigua s’acostuma a expressar mitjançant la concentració de carbonat càlcic (CaCO3) de l’aigua.

Per a això, segons els grau de duresa, hi ha diferents classificacions de les aigües. Una de les més utilitzades és l’escala Merck:

0-79 mg CaCO3 / l ……………………. ………… … Aigua molt tova
80-149 mg CaCO3 / l ………………………… .. … .. Aigua tova
150-329 mg CaCO3 / l …………………………. …. aigua semidura
330-549 mg CaCO3 / l …………………………… .. Aigua dura
Més de 550 mg CaCO3 / l ………………………… Aigua molt dura

La duresa de l’aigua també es pot expressar en graus francesos (°fH) o en graus alemanys (°dH). L’equivalència entre aquestes unitats i la duresa expressada en mg/l de carbonat càlcic és la següent:

1 °fH = 10 mg CaCO3/l
1 °dH = 17,8 mg CaCO3/l

La duresa actual és de 440 mg CaCO3/L (44º fH)

Els principals avantatges de les aigües dures són les següents:

  • Significatiu aportació nutricional de les necessitats diàries recomanades d’ingesta de calci i magnesi.
  • Menor incidència de malalties cardiovasculars i major protecció del sistema ossi, entre altres beneficis per a la salut.
  • Protecció de les canalitzacions d’aigua contra la corrosió.
  • Esbandida més fàcil del sabó.

Els principals desaventatges són els següents:

  • L’acumulació de restes de calç en canonades i aparells electrodomèstics.
  • L’aparició de restes blanquinoses a la vaixella.
  • Pot provocar una lleugera sequetat en la pell i el cabell.